Cristina FB Empresària del sector moda.
Barcelona.
La Cristina mai no va pensar que es convertiria en una empresària. Però quan les circumstàncies de la seva vida la van inspirar a seguir els estudis relacionats amb allò que realment l’apassionava, a connectar-se amb la gent a través de la moda i l’estil, va començar a desenvolupar el seu projecte empresarial. I amb gran rapidesa van començar a augmentar les vendes. Però sense sistemes organitzats per gestionar la nova situació, el funcionament de la seva empresa va passar a ser totalment depenent de que la Cristina estigués present en el dia a dia per poder assegurar-se que les coses es fessin com ella volia.
La Cristina estava apassionada amb el desenvolupament de la seva empresa i es sentia com una germana gran per a tot el seu equip, inclòs el seu germà petit, a qui havia contractat per ajudar-la. Va assumir tota la responsabilitat de cuidar el seu equip, el que significava treballar de 80 a 100 hores a la setmana. Però aviat ella i la seva parella varen tenir el seu primer fill i tot va començar a canviar. Ràpidament va tenir clar que aquesta forma de treballar no era compatible amb la jove família. No podia dedicar-se a treballar amb la mateixa intensitat que abans i, com a resultat, tot va començar a enfonsar-se. La Cristina volia que la seva empresa se’n en sortís, però també volia proporcionar a la seva filla petita i a la que estava en camí, la infantesa que es mereixien. Alguna cosa tenia que canviar ràpidament, era evident.
En Jordi, el coach que Cristina va contractar a Àgora Coaching la va ajudar a veure com la majoria dels problemes de la seva empresa eren conseqüència de la manca de la seva manca de lideratge. Treballar 100 hores a la setmana en realitat perjudicava la seva empresa i no l’ajudava a prosperar. Junts, van construir els sistemes que van alliberar Cristina de la dependència que la seva empresa en tenia i van treballar durament perquè els integrants del seu equip esdevinguessin veritables líders en qui poder confiar perquè l’empresa funcionés com ella volia.
La Cristina sempre va tractar el seu equip com si fossin de la família, un valor important però poc eficaç si no va acompanyat de l’estructura de gestió clara i eficient que un equip necessita per tenir èxit. La Cristina es va adonar que per construir un equip en el que confiar, havia de convertir-se en una líder en la que ells també poguessin confiar. Així que es va centrar a convertir-se en la líder que el seu equip necessitava, per fer la feina sense la seva intervenció permanent.
Per alliberar-se de la dependència que la seva empresa en tenia, la Cristina va haver de construir sistemes de gestió clars que li permetessin al seu equip aconseguir els seus objectius de negoci, sense la seva presència i ajuda permanents. Però aquesta estructura de sistemes no només va allibera-la, sinó que també va permetre que el seu equip se sentís segur i competent per generar els resultats que se n’esperaven.
L’èxit és subjectiu. La Cristina necessitava definir què significava l’èxit per a ella per tenir clar com aconseguir-ho. Es va adonar que el que realment volia era veure créixer i educar els seus fills, passar-hi temps i proporcionar a la seva família la vida que sempre havia somiat. Amb l’ajuda del seu coach, en Jordi, va construir l’empresa dels seus somnis, una empresa de gran èxit actualment.
Avui, la Cristina viu una vida que mai no podria haver imaginat. Ella i la seva família es van instal·lar a la seva casa de la Cerdanya i va un o dos dies per setmana per treballar a la seu de la seva empresa, a Barcelona, fent la part de la feina que més l’apassiona. Passa la resta del seu temps exercint de mare de les dues filles, proporcionant-los la infància que sempre va voler per a elles.